X Tutup
Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 010 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

El Liechtenstein (officialment Prenzipaa del Liechtenstein, in todesch Fürstentum Liechtenstein, in alemann Förschtatum Liachtaschta) a l'è 'na monarchia costituzionala europea, missa in tra la Svizzera e l'Austria.


El Castell de Vaduz, sed di prenzip

In del secol XVII la familia di Liechtestein, originaria de la Bassa Austria, eren dree cercà la manera de 'vègh on post in del Reichstag, cioè la Dieta Imperiala, ma i post eren reservaa domà ai nobij che gh'even di possediment direttament sotta 'l trono imperial, senza di alter feudatari intermedi, e nissun di possediment de la familia, a quell temp lì, el respettava 'sti requisit.

In del 1699 la familia la gh'ha avuu l'occasion de crompà de la familia di Hohensem la Signoria de Schellenberg e in del 1712 la contea de Vaduz, du territori piscinitt ma che gh'even i caratteristich che i Liechtenstein eren dree cercà, cioè avègh nissun scior feudal foeura che l'Imperator midemm.

In del mes de sgenee del 1719, dopo che tucc i ducument per el passagg de proprietà eren staa completaa, l'Imperator Carla VI l'ha decretaa l'union de Vaduz e Schellenberg e 'l volzament de 'sto territori chi al rangh de Prenzipaa, in todesch Fürstentum, cont el nomm de Liechtenstein in onor del sò fidaa servitor Anton Florian del Liechtenstein. In quell moment el Liechtenstein a l'è deventaa on Stat sovran member del Sacher Roman Imperi. A bon cunt a l'è stada 'na mossa politega per stà in del Reichstag, degià che 'l Liechtenstein a l'era governaa di mess di Prenzip Regnant e domà 120 agn dopo la familia di Liechtenstein l'ha visitaa el sò territori, per andàgh a viv domà dopo del 1900.

Dopo de la fin de la Confederazion germanica in del 1866, dovuda a la guerra austro-prussiana, el Stat el renonzia a l'armada e 'l scerniss de affidà la difesa a la vesina Svizzera. Degià che la Prussia l'ha accusaa el Prenzipaa de vess staa la causa de la guerra, per la soa volontà de restà sovran sia de l'Austria sia de la Germania, i du Stat han firmaa no 'na pas. El Liechtenstein, a bon cunt, l'eva mandaa 'na forza de 80 omen cont l'orden de difend el territori todesch del Tirol de 'n attacch italian e de fà no la guerra a di alter todesch. Se cunta su, tra l'alter, che hinn tornaa in 81, se dis che l'alter el fuss on italian in cerca de lavorà o 'n offizial austriegh.

Dopo de la prima guerra mondiala el Stat el renonzia a la pupart di ligamm con l'Austria e 'l decid de fà su 'n union dovanala con la Svizzera e in del 1922 scerniss de doperà el franch 'me moneda.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

Targa in record del Carrero Blanco

L'Operazion Ogro (Ogro operacioa in basch, Operación Ogro in spagnoeu) l'è stada l'operazion fada in del 1973 de l'ETA che l'ha menaa a la mort del gerarca franchista Luis Carrero Blanco, primm minister de la Spagna e probabil successor del Francisco Franco.

La Spagna l'era 'na dittadura militar guidada del caudillo Francisco Franco, in del 1973 voramai ultravottantegn, che l'era capo de Stat e capo del Governo. Luis Carrero Blanco, amis de longa dada del Franco, sò fedelissim e reppresentant del franchism pussee pur l'è staa nominaa del Franco capo del governo in del giugn 1973, e donca l'era ciar che a la mort del Franco saria staa Carrero Blanco el sò successor.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?

X Tutup